Eleccions 21D de 2017 a Llofriu

Igual que en el conjunt de Catalunya, Ciutadans va obtenir la victòria electoral a la ciutat de Barcelona amb 218.746 vots el 21-D.

En el cas de Llofriu es varen obtenir 168 vots dels cuals, per primera vegada, cap va ser ni vot nul ni vot en blanc degut a la ocasió.

La força mes votada vas ser JUNTSxCAT i la segona ERC peró la tercera va ser C'S.






L'Horta de la Viola

Qui som?

L’Horta de la Viola va néixer l’abril del 2002 a la plana de Llofriu de Palafrugell seguint els criteris de l’agroecologia i la permacultura. Actualment és una experiència familiar on hi treballem la Maren, l'Ebou i el Raimon amb l’ajuda de diversos voluntaris.

La finca té una extensió de 14000 metres quadrats formada per una zona de cultiu d’horta (1 ha), un galliner construït amb terra per a gallines ponedores (600 m2), un hivernacle per a elaborar el nostre propi planter, i un moli de vent i un dipòsit per a l’extracció d’aigua per regar.

Raimon Costa – Vaig néixer a Palafrugell el 22 de desembre del 1973. He estudiat ciències ambientals i em vaig especialitzar en gestió ambiental i desenvolupament rural al Perú durant el 2000-2001. Al tornar d’aquesta experiència tant enriquidora vaig voler iniciar de forma col·lectiva un hort agroecològic.

Maren Termens – Vaig néixer a Buenos Aires (Argentina) el 3 de novembre del 1974, però sempre he viscut a Catalunya. He estudiat arquitectura tècnica i m’he especialitzat en bioconstrucció amb bales de palla i arrebossats amb argila.

Que fem?

El cultiu que portem a cap és principalment d’hortalisses com ara alls tendres; cebes tendres; bledes verdes i de colors; carbassa cacahuet petita; cols; pebrot verd i bitxo de Girona; tomates de pera de l’Empordà i de la Garrotxa, del pebrot, de cor de bou, i de penjar; i altres cultius segons la temporada. La terra que treballem és franc-arenosa ideal per conrear vegetals d’arrel.
Formem part de Pagesos Agroecològics de l’Empordà des del seu inici al setembre del 2007 i fem col·lectivament repartició de cistelles amb els productes del grup, de la Xarxeta i d’altres productors externs ecològics.
També realitzem intercanvi de verdures ecològiques per treball, a canvi d’una jornada de treball a l’hort donem una cistella bàsica dels nostres productes.

Des de l’inici un dels nostres objectius és la divulgació de tots els coneixements sobre agroecologia, permacultura, horta ecològica i bioconstrucció que hem anat aprenent, per això realitzem tallers de horticultura ecològica a casa (tardor o primavera) i també realitzem tallers de bioconstrucció amb bales de palla i arrebossats d’argil·la. 

En l’actualitat estem construint un magatzem agrícola mitjançant tècniques de bioconstrucció amb bales de palla. També hi ha una petita barraca d’eines feta de bales de palla.
En un futur pròxim tenim previst obrir una agrobotiga per poder rebre a tothom que vulgui acostar-se a l’horta i obtenir els nostres productes.

On trobar-nos?

Des del 2003 tenim una parada al mercat municipal de Palafrugell on ens hi podràs trobar tots els dissabtes de l’any de 7:00 a 13:00 del matí estem situats a la Plaça Nova (centre del poble). Del 22 de desembre fins al 15 de gener normalment reposem.
També anem al mercat els diumenges durant l’estiu (juny, juliol i agost) en el mateix horari i davant de les portes del mercat del peix.

Si voleu contactar amb nosaltres, podeu escriure un mail a: empordasud@pagesosagroecologics.com

Un robatori a la Barceloneta de l'any 1899

Un fet ben curiós que recollía el diari "El Palafrugellense" del 12 de maig de l'any 1899 ocurregut a La Barceloneta es tractava d'un robatori.

El fet és que el dia 12 de maig de l'any 1899 a la casa de Salvio Avellí Rocas, que era conegut com a "Xico Salvi", es va produïr un robatori dut a terme per un jove foraster dit Pedro Figuerola Font, que era conegut com a "Figa Molla", que va robar entre altres coses diners, un rellotge i un revolver.

Per sort el jove va ser detingut i en Salvio Avellí Rocas va poder, pel que podem entendre, recuperar tots els seus subjectes robats.


Fructuós Roques Corredor (1866-1932)

Dilluns a la matinada va ésser trobat en una cuneta de la carrereta dita de Morena, ara és la carretera C-31, el veí de la barriada de Llofriu Fructuós Roques Corredor, de 66 anys.

Segons resulta de les Diligències practicades pel Jutjat municipal el dictamen dels metges, havia mort a conseqüència d'una congestió cerebral produïda pel fred. Resposi en pau.

 

La desgràcia de Llofriu

Dilluns passat hi hagué en la nostra barriada de Llofriu una fatal desgràcia, de la qual en fou víctima un tendrn infantó de 3 anys, fill del conegut propietàri d'aquell barri, D. Ernest Casademont Follia, pel qual fou involuntáriament occit.

Cap al tard, el Sr. Casademónt tornava a la seva llar, després de les feines del camp, guiant el seu propi carro i al llindar de la porta li sortí ál pas, imprevista i ràpidament, el seu infantó que fou atropellat pel carro topant amb el botó — i no aixafat com es digué al principi — amb tan mala fortuna que morí gairebé instaniàment.

La terrible desgràcia ha causat molta impressió en la nostra vita, on els senyors Casademónt, de Llofriu, gaudeixen de bones amistats i simpaties. Consternats davant la dolor d'aquesta familía, els enviem l'expresió del nostre pesar.




 

El Camí de Roma de Llofriu ha renovat el paviment existent amb el sistema “SAULO SOLID”

L’àrea d’Urbanisme de l’Ajuntament de Palafrugell ha dut a terme la renovació del paviment del Camí de Roma de Llofriu mitjançant un paviment natural de terra estabilitzada amb el sistema “SAULO SOLID”. Aquest sistema certificat d’estabilització aconsegueix incrementar, considerablement, la resistència a l’erosió del paviment de terra, evitant la formació de regueres, fang i nova vegetació durant molts anys.

El Camí de Roma de Llofriu, d’uns 2 quilòmetres de llargada, és un camí rural que connecta amb la carretera comarcal c-66. La nova pavimentació, executada per l’empresa Massachs Obres i Paisatge, s’ha aplicat aproximadament sobre la meitat de tot el camí, amb un cost al voltant dels 25.000 euros.

Aquest és el primer camí on s’ha fet un tractament d’aquest tipus al municipi. Segons l’alcade de Palafrugell, Juli Fernández “és una primera prova per tal de veure si té un bon comportament i ho podem aplicar en el futur a d’altres camins de similars característiques. Tot i això, seguim treballant en el desenvolupament del Pla de Manteniment de Camins anual".

La utilització d’aquest producte natural de terra estabilitzada s’ha dut a terme a d’altres camins rurals i altres superfícies de diversos municipis catalans. En tots el casos, el paviment s’ha integrat totalment a la natura, a més de ser molt respectuós amb el medi ambient.


La detenció de Miquel Casellas Torrent, any 1913

Una altre noticia de Llofriu del 1913 que hem trobat a La Vanguardia.

Ha sido detenido el vecino de Llofriu, térmi-no municipal de Palafrugell, Miguel Casellas y Torrent, presunto autor del disparo de arma deluego á su convecina. María Pruneda, hallándose ésta en su domicilio.

Retall del succés




Un accident del 31 d'agost de 1883


En la madrugada del pasado viernes, en el punto conocido por Pont-gros de Llofriu, uno de los caballos delanteros del cochero echóse, sin duda por miedo, sobre uno de los resguardos del indicado puente, sin que bastaran ni la habilidad ni los esfuerzos del mayoral para conducirlo al puesto de paso.

Conociendo el conductor D. Sebastian Vives el inminente peligro que corrían él y los pasajeros por estar al borde de un terraplén de unos 40 o 50 palmos de altura, llamó en su auxilio á unos carreteros que por allí pasaban.

No viendo otro medio para salir del peligro que separar los caballos del coche, cuchillo en mano, cortaron los tirantes, salvando d i una muerte casi cierta á 8 pasajeros que iban dentro del coche.

No tuvo que lamentarse desgracia personal alguna, á no ser un fuerte rasguño en el muslo izquierdo del conductor D. Sebastián Vives, á quién deseamos pronta curación y damos gracias, en nombre de los pasajeros, por su serenidad, arrojo y pericie en el oficio á que se dedica.

Hacemos extensivo si nuestros plácemes á los guardias Sres. Podio Moyá y José Espí, que estaban de servicio, como también á los carreteros Sres. Casagran, Casabells y Rigau, ya que todos con puntualidad y valentía coadyuvaron á la salvación del coche.

Noticia del 2 de setembre de 1883, dies despres



En l'actulitat





Irene Rocas i la seva família

Irene Rocas i la seva filla Maria Gràcia Bassa,
des de l'Argentina, on es van establir a principis del
segle XX, van mantenir viva la memòria de Catalunya.


El 1882 contreien ma- trimoni a Llofriu una parella que amb el temps havia d'esdevenir ben singular i significativa per a la població. Irene Rocas tenia vint anys menys que el seu marit, Joan Bassa. Primer van viure al barri de la Barceloneta, després es van construir una casa al nucli de Llofriu, un edifici on van tenir nou fills i que va fer la funció d'escola per a una cinquantena de nens i nenes.

Era una família de pagesos benestants. A més de les rendes que els proporcionaven les terres, tenien negocis a Cuba. Són dues, però, les representants de la famí- lia que ens interessen especialment: Irene Rocas i la seva filla
Maria Gràcia Bassa.

Irene Rocas era una dona culta. Catalanista, catòlica, amant de la lectura i de la música i de l'excursionisme incipient. Estava subscrita als diaris i publicacions de la comarca, i a d'altres d'arreu del país. El 1907, ja vídua i amb alguns dels seus fills emigrats a l'Argentina, es traslladà a Olot per tal que el seu fill Serafí, dibuixant, pintor i escultor, pogués estudiar als tallers Berga i Boix.

Irene Rocas de jove


L'any següent marxaven a Barcelona. És a partir de l'arribada a la capital que Irene inicià la redacció d'uns dietaris destinats a convertir-se, en primera instància, en regal per als fills dels que sempre s'enyorava. Ara esdevenen un fons de documentació de la vida privada de grans magnituds.

Els volums que compilen la seva vida, el primer dels quals Memòries d'Irene Rocas (1861-1910), editat per Dolors Grau, fou publicat per l'Arxiu Municipal de Palafrugell el 1999, es veurà ben aviat completat amb l'edició en CDRom de la resta d'exemplars. Els escrits d'Irene Rocas no són interessants només com a testimoni de la vida quotidiana, un testimoni conservador, catòlic, que aspira a l'ordre i al progrés de la cultura catalana i que manté vincles dinàmics amb territoris diversos, des de l'Argentina fins a l'Empordà nadiu, o pel fet de ser una mirada femenina, que no són les més abundants precisament

en l'àmbit de la memorialística, sinó pel caràcter de la dona de cultura que encara essent a Llofriu i des dels llocs diversos on va viure, es va dedicar a recollir el folklore, les rondalles i les tradicions de les terres nadiues, així com el llenguatge específic de la zona.

El llibre Refranys i dites populars de Llofriu, recollides per Irene Rocas recull la recerca que va fer en aquest sentit.